Com ja sabeu, al iniciar el texto en Nanowrimo, s'ha d'escriure sense corregir - encara que a mí em costa moltíssim - per què de lo que es tracta és de traure el texto de dins i després deixen déu díes per a fer correccions abans de publicar.
El que ocorreix és que jo vullc saber si us agrada o no per què tots nosaltres som els autors encara que jo done el meu nom. Aixina que, sense corregir ni res, aniré posant el texto sencer ací - no els contes, els contes ,quan toque (els tinc escrits a mà sense passar a l'ordinador) aniré enviant-los i després els posaré. El que sí escriuré ací serà el texto d'unió.
Tindrà faltes gramaticals, faltes, potser, d'ortografía però no importa per què aixó ja vaig corregint-lo. El que sí m'importa és que em digau tot el que no us agrada. ÉS MOLT IMPORTANT EL QUE EM DIGAU TOT EL QUE NO US AGRADE. ¿Per qué? Penseu que la gent vol llegir coses boniques i que animen i quan nosaltres escrivim, traiem tot el que tenim al cap i després llevem lo que no val. Penseu que la gent ha de llegir-lo sense avorrir-se i que li ha de agradar.
A mi no em sabrà malament. De fet, els meus amics de Metàforas i la meua mestra es dediquen a això, a corregir lo que està malament. Però al principi sí que la meua mestra em deía lo que no s'entenia o el que no li agradava i millorava moltíssim els textos i ara, com que ja em coneixen, diuen que forma part de la meua personalitat i no m'ho diuen, a soles corregeixen ortogràficament i gramaticalment i es riuen molt per la simpleria de molts dels textos. De vegades la meua mestra sí em diu: "Maite, amb estó no sé què vols dir" i he de posar l'explicació del que estic dient a continuació per què la gent sàpiga d'on vé el paràgraf. I aixó és lo que us demane.
És cert que a la gent li agrada però és que ara jo vullc donar una boníssima impressió del cor i de tots nosaltres i és que la gent de Galícia sóm així, que fem broma de tot i que nosaltres mateixos ens fam risa, ens riem de lo nostre per què va ser, de sempre, una manera d'eixir de la grisor, de la tristessa i de la pobressa: la risa és un mitjà molt fort de pujar l'ànim i el prendre's un mateix a risa, per a nosaltres, no és tindre baixa l'autoestima ni maltractar-se psicològicament sinó reconèixer els nostres errors i millorar-los. Ara la cosa ja comença a canviar però si escoltàreu a les iaies i a la meua familia, veuríeu, que el meu home es va quedar de pedra fins que va conèixer la nostra manera de ser, per què el van invitar a centollos i a albariño i li van contar, rient-se a riallades, tota la història de la família - que sí, que fa moltíssima gràcia - i el meu home, que no estava acostumat, no sabía on ficar-se i els avis i la gent major de la família, per fí, se'l van guanyar. Per això us dic que sempre que jo diga alguna cosa que no enteneu, que m'ho dieu per què la gent no som tota la mateixa i sempre s'ha de dialogar i parlar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies!